L’arquitectura bioclimàtica busca dissenyar edificis que s’adaptin al clima i a les condicions del lloc on són construïts amb l’objectiu que siguin eficients i sostenibles des d’un punt de vista energètic i ambiental.

Si mirem enrere, a Vallribera Arquitectes, fa deu anys, ja érem sensibles a aquests criteris de disseny: estratègies passives, màxim aïllament i recuperació de la calor per ventilar, definició de diferents nivells de confort tèrmic segons les estances, mínim consum energètic.

Però el canvi important va ser fa cinc anys, quan vam decidir que, a més de tenir en compte aquests factors, calia fer un càlcul estricte de les pèrdues i els guanys tèrmics dels edificis. Teníem clar que, al nostre clima, l’objectiu havia de ser minimitzar tant com fos possible els sistemes actius de calefacció i refrigeració. Podíem fer cases segons l’estàndard Passivhaus o, fins i tot, cases que generessin energia. (Parafrasejant un arquitecte referent i pioner d’aquestes estratègies, Josep Bunyesc: “Arquitectura positiva.”) Per fer aquests càlculs, vam començar a treballar amb col·laboradors especialistes en el càlcul energètic i disseny de les instal·lacions. Així, hem consolidat un equip d'enginyers, arquitectes i arquitectes tècnics que ens ajuden a calcular, dimensionar, dissenyar i controlar tot allò necessari per construir edificis energèticament molt eficients.

Estem definint els projectes amb molta precisió perquè siguin com nosaltres volem amb relació a l’arquitectura bioclimàtica i l’alta eficiència energètica però, a les obres, encara s’ha d’avançar per treballar en la mateixa direcció. Posem un exemple que il·lustra com pensen molts constructors i els seus operaris: els paletes, molt sovint, s’atreveixen a qüestionar el dimensionat d’una biga (per a ells sempre té un cantell massa gran!). En canvi, els instal·ladors fan el contrari. Segueixen instal·lant maquinària sobredimensionada i discuteixen a l’alça la potència dels equips: “Aquesta màquina queda curta, posa la superior per si de cas”. Per tant, sobretot si treballem amb nous constructors, hem de tornar a explicar una vegada i una altra que certs detalls, sobretot, l’aïllament i l’estanqueïtat de l’envoltant i les instal·lacions, no es poden fer “com sempre s’havien fet”. Cal molta pedagogia per canviar la mentalitat dels actors de l’obra.

I, per acabar, volem fer una última reflexió: en realitat, no persegueix exactament el mateix objectiu l’arquitectura tradicional que la bioclimàtica? L’arquitectura mediterrània ens dona les millors estratègies i els millors exemples per aplicar al nostre clima. Exceptuant els últims 100 anys de la nostra existència, els recursos d’energia i materials sempre han estat escassos. La necessitat va aguditzar l’enginy. Tenim la sensació que la societat actual ha perdut aquest enginy respecte a com habitar les cases on vivim. A causa d’un concepte de confort mal entès (per exemple, aires condicionats a temperatures exageradament baixes, finestres de gran format fixes que no es poden obrir, etc.), sembla que ens hem aïllat i tornat insensibles al nostre entorn.

Així doncs, volem fer una arquitectura que, amb mètodes passius, solucioni el confort tèrmic de les cases, però també volem usuaris i clients actius! Com hem dit abans, cal canviar la mentalitat de molts constructors, però també la sensibilitat dels usuaris respecte a les seves cases i al medi que els envolta. Volem clients capaços d’entendre quan cal enrotllar una persiana alacantina perquè entri el sol a l’hivern i quan és imprescindible ventilar per refrescar la casa una nit d’estiu (free cooling).